La prestigiosa guia de viatges, coneguda mundialment com la cèlebre Guia Michelín, ha consolidat la seva posició com un punt de referència en el món de la gastronomia a nivell mundial.
Les desitjades estrelles Michelin són tema recurrent en diversos mitjans de comunicació, des de la premsa i la televisió fins a revistes especialitzades. Amb freqüència, escoltem notícies sobre restaurants que han guanyat o perdut una estrella Michelin, així com xefs que han aconseguit rècords en el nombre d'estrelles obtingudes.
HISTÒRIA
La Guia Michelin, també coneguda com la "Guia Vermella" pel color de la seva portada, és una publicació d'origen francès que originalment va ser concebuda com una guia per a conductors d'automòbils, oferint informació sobre rutes, mecànica i llocs d'interès en carretera. No obstant això, al llarg dels anys, la Guia ha evolucionat per a convertir-se en una de les referències més prestigioses en el món de la gastronomia i l'hoteleria.
El seu origen es remunta a la fi del segle XIX. Va ser fundada pels germans Édouard i André Michelin, els qui eren fabricants de pneumàtics i van veure la necessitat de crear una guia que incentivés l'ús d'automòbils en proporcionar informació útil per als conductors. En 1900, van publicar la primera edició de la Guia Michelin, que incloïa mapes, instruccions per a canviar pneumàtics, direccions de tallers mecànics i llocs d'interès en les rutes de França.
Amb el temps, la Guia Michelin va començar a incloure ressenyes de restaurants i hotels, i la seva reputació en l'àmbit gastronòmic va créixer ràpidament. En 1926, es va introduir el sistema de qualificació d'estrelles per als restaurants, amb una, dues o tres estrelles, que es va convertir en un estàndard d'excel·lència en la indústria culinària. La guia empra inspectors anònims i altament capacitats que visiten els establiments de manera anònima i avaluen la qualitat del menjar, el servei, la decoració i altres aspectes rellevants.
Les estrelles Michelin s'han convertit en un símbol de prestigi i excel·lència en la gastronomia, i l'obtenció d'una estrella, dues estrelles o la cobejada tercera estrella pot tenir un impacte significatiu en la reputació i l'èxit comercial d'un restaurant.
A més de les estrelles, la Guia Michelin també atorga reconeixements com el "Bib Gourmand" a establiments que ofereixen una bona relació qualitat-preu, i esments especials a restaurants amb característiques úniques o destacades.
La guia s'ha expandit a nivell internacional, cobrint múltiples països i regions a tot el món, i la seva influència en la indústria gastronòmica continua sent considerable. A través de les seves rigoroses avaluacions i el seu compromís amb la qualitat continua sent una autoritat reconeguda i respectada en el món culinari.
COM FUNCIONA?
La Guia Michelin és coneguda pel seu rigorós procés d'avaluació exhaustiva i anònima dels establiments gastronòmics i hotelers per part d'inspectors experts, que després es tradueix en un sistema de qualificació d'estrelles i altres reconeixements i esments que serveixen com a estàndard d'excel·lència en la indústria.
· Selecció d'establiments a avaluar: La guia compta amb inspectors professionals que viatgen d'incògnit a diferents establiments gastronòmics i hotels per a avaluar la seva qualitat. Aquests inspectors són experts en gastronomia i hoteleria, i se sotmeten a un rigorós procés de selecció i formació.
· Visites anònimes: Els inspectors visiten els restaurants i hotels de manera anònima per a obtenir una experiència real i objectiva. No revelen la seva identitat ni el seu propòsit, la qual cosa permet una avaluació imparcial.
· Criteris d'avaluació: Durant les visites avaluen múltiples aspectes, incloent-hi la qualitat del menjar, la creativitat culinària, el sabor, la presentació, el servei, l'ambientació i la consistència al llarg del temps.
· Atorgament d'estrelles: La qualificació més prestigiosa de la Guia Michelin són les estrelles. Els restaurants poden rebre una, dues o tres estrelles en funció de la seva excel·lència culinària i la seva qualitat en general.
- Una estrella Michelin significa "una molt bona cuina en la seva categoria".
- Dues estrelles Michelin indiquen "una excel·lent cuina que mereix un desviament".
- Tres estrelles Michelin assenyalen "una cuina excepcional que justifica el viatge".
· Altres reconeixements: A més de les estrelles, atorga altres reconeixements, com el "Bib Gourmand", que destaca establiments que ofereixen una excel·lent relació qualitat-preu, i esments especials a restaurants amb característiques úniques o destacades, com a "Plat Michelin" o "Tassa Michelin".
· Actualització i publicació: La guia s'actualitza i publica anualment en cada regió o país que cobreix. Les noves edicions solen ser objecte de gran expectació en el món de la gastronomia i l'hoteleria.
XEFS AMB MÉS ESTRELLES
Alain Ducasse
Alain Ducasse, és avui dia el xef més reconegut del món amb el seu impressionant recompte de 21 Estrelles.
Una figura emblemàtica que ha transcendit el seu rol en la cuina per a convertir-se en un educador i mentor de futures generacions de xefs. Ducasse es va iniciar en la cuina en la tranquil·litat del camp francès, per a després dirigir restaurants que són veritables temples de la gastronomia, com el prestigiós Le Louis XV a Montecarlo.
La seva visió va més enllà dels fogons, impactant en la indústria amb la fundació de l'escola culinària École Ducasse de París.
Martín Berasategui
A Espanya és Martín Berasategui el xef més llorejat amb 12 Estrelles. Des del seu restaurant a Lasarte-Oria, Guipúscoa, Berasategui no sols ofereix experiències gastronòmiques sense igual, sinó que també transmet els seus valors i perspectives sobre la vida. Es considera a si mateix com un "transportista de felicitat a través dels fogons", i és un exemple de com la passió i l'aprenentatge continu poden portar al més alt.
Berasategui té predilecció per plats tradicionals com la "kokotxa de bacallà amb escopinyes al txacolí", però també per la simplicitat d'un entrepà de "pernil ibèric". Des dels seus inicis, ha buscat sempre fusionar la rica cuina basca amb les tècniques franceses clàssiques, demostrant que la cuina és un llenguatge universal de sabors.
