La gastronomia és molt més que el simple acte d'alimentar-se; és un llenguatge universal que connecta a les persones, les cultures i les històries. Al llarg del temps, el menjar ha estat una protagonista silenciosa en obres de literatura, cinema i música, reflectint costums, emocions i valors de diferents societats.
A continuació, explorarem com la gastronomia ha deixat una petjada profunda en la cultura popular i en quines formes ha modelat el nostre món artístic.
EL MENJAR COM A SÍMBOL EN LA LITERATURA
Des de les primeres manifestacions literàries, la gastronomia ha jugat un paper clau en la creació d'atmosferes, en el desenvolupament de personatges i en la representació de valors i èpoques.
"La metamorfosi" de Franz Kafka: en aquesta obra, el menjar es converteix en un símbol de la relació entre Gregorio Samsa i la seva família. Mentre més va decaient la situació familiar, el menjar que li ofereixen a Gregorio va empitjorant, mostrant com la família ho va rebutjant progressivament.
"En el camí" de Jack Kerouac: aquest llibre, que es va convertir en un emblema de la generació beat, utilitza el menjar per a simbolitzar el sentit de llibertat i aventura. Les parades per a menjar en les cafeteries americanes reflecteixen les experiències d'una vida nòmada, el descobriment i el gaudi de l'efímer.
Gabriel García Márquez en "Cent anys de solitud"; García Márquez utilitza aliments i platerets tradicionals per a descriure la cultura i l'ambient de Macondo. Els sabors i aromes són part fonamental de la màgia realista de la novel·la i serveixen per a connectar al lector amb la vida quotidiana i les tradicions llatinoamericanes.
La literatura, llavors, no sols descriu el menjar com una cosa estètica o plaent, sinó com un reflex d'emocions profundes i connexions culturals.
EL MENJAR AL CINEMA: MÉS QUE UN ACOMPANYANT VISUAL
El cinema ha trobat en el menjar una forma poderosa de transmetre sensacions i aprofundir en les històries dels personatges. La gastronomia al cinema pot anar des d'un plat tradicional que defineix el context fins a la creació d'un món culinari fictici que transmet l'essència de la trama.
"*Ratatouille" (2007): aquesta pel·lícula animada de Pixar compte la història de Remy, una rata amb aspiracions culinàries. A "Ratatouille" el menjar representa la creativitat, l'esforç i l'amor per l'art culinari. A més, mostra com un plat pot evocar memòries i sensacions poderoses, com ocorre amb la icònica escena en la qual el crític Anton Ego prova el ratatouille.
"Un viatge de 10 metres" (2014): aquesta pel·lícula conta la història d'una família índia que obre un restaurant de menjar tradicional enfront d'un prestigiós restaurant francès en un petit poble. El menjar aquí simbolitza el xoc i la fusió de cultures, i com la gastronomia és capaç de derrocar barreres culturals i personals. Les delícies de tots dos mons culinaris es converteixen en ponts entre els personatges, mostrant com el menjar pot ser una expressió d'identitat i, alhora, un mitjà d'unió.
"Menjar, beure, estimar" (1994): aquesta pel·lícula taiwanesa, dirigida per Ang Lee, explora com la preparació i el consum del menjar són part integral de la vida familiar. La història mostra com el protagonista, un xef retirat, expressa els seus sentiments a través dels platerets que prepara per a les seves filles, i com el menjar es converteix en un mitjà per a sanar, expressar i unir.
El cinema permet a l'espectador experimentar el menjar a través de tots els sentits, creant una experiència que va més enllà del visual i que té un fort impacte emocional.
Seqüència de "Un viatge de 10 metres" amb Manish Dayal i Helen Mirren
LA GASTRONOMIA EN LA MÚSICA: UNA FORMA D'EXPRESSIÓ CULTURAL I EMOCIONAL
Encara que la música i la gastronomia poden semblar mons molt distints, el menjar ha estat font d'inspiració per a músics i compositors. El menjar en la música sol representar símbols culturals, records nostàlgics i, en alguns casos, crítiques socials.
"Strawberry fields forever" de The Beatles: encara que no parla de menjar en un sentit literal, la cançó s'inspira en records d'infància de John Lennon i representa una espècie de nostàlgia per la simplicitat i els moments feliços, usant la imatge d'un camp de maduixes.
"Banana pancakes" de Jack Johnson: aquesta cançó és una oda als petits plaers de la vida i parla de la simplicitat de compartir un desdejuni de panqueques de plàtan com a símbol de relaxació i de connexió amb la parella.
"*Cheeseburger in paradise" de Jimmy Buffett: aquest tema celebra l'amor per les coses simples i delicioses de la vida, com una bona hamburguesa amb formatge. La cançó no sols és un himne per als amants del menjar ràpid, sinó també una reflexió alegre sobre el plaer de gaudir petits moments i antulls.
A més d'aquests esments, moltes cançons en gèneres com el jazz, el blues i el rap utilitzen el menjar per a parlar de temes culturals, amorosos i fins a polítics, convertint el quotidià en poesia i missatge social.
LA GASTRONOMIA EN LA TELEVISIÓ: DE LA PANTALLA A LA CUINA DE L'ESPECTADOR
Els programes de cuina han revolucionat el mode en què entenem la gastronomia i han fet que el menjar sigui més accessible i emocionant per al públic.
"*MasterChef" i "Xef’s table": aquests programes no sols mostren com es preparen els aliments, sinó que conten la història darrere dels platerets i dels xefs. L'espectador es connecta amb la passió i la creativitat dels cuiners, i aprèn a veure la cuina com un art.
"Pesadilla en la cocina": tant en la versió estatunidenca de Gordon Ramsay com en la versió espanyola amb Alberto Chicote, aquest programa mostra el món de la gastronomia en el seu costat més cru. Amb un enfocament en la millora de restaurants en crisis, "Pesadilla en la cocina" revela els errors, problemes i desafiaments que enfronten molts establiments. Ramsay i Chicote ensenyen no sols tècniques culinàries, sinó la importància de la gestió, la neteja i el respecte per la professió, mostrant com el menjar i l'ambient del restaurant són claus per a l'èxit.
La gastronomia en televisió permet descobrir sabors, tradicions i cultures, acostant a l'espectador a un món de sabors desconeguts i, moltes vegades, despertant el desig d'experimentar i cuinar.
LA GASTRONOMIA COM A PONT CULTURAL EN LA VIDA QUOTIDIANA
En conclusió, la influència de la gastronomia en la cultura popular és una prova del poder que té el menjar per a connectar a les persones i reflectir l'essència d'una societat. En la literatura, el menjar es converteix en un símbol cultural; al cinema, en un recurs emocional i visual; i en la música, en un reflex d'emocions i tradicions.
Així, la gastronomia ha aconseguit un lloc privilegiat en la cultura popular, influint en la forma en la qual ens relacionem, recordem i entenem el món.
La pròxima vegada que provis un plat, recorda que darrere de cada ingredient i sabor pot haver-hi una història i una connexió amb l'art i la cultura popular. El menjar és un llenguatge que uneix i conta històries!